Abric i coratge

Abric i coratge és un projecte fotogràfic que té com a objectiu visibilitzar i reconèixer les tasques de cura que assumim les dones dins la societat. Mostrar l’empoderament, la capacitat de gestió, valentia i l’estima a l’hora de fer i cuidar. Tot i estar en un moment d’avanç, hi ha moltes rutines que segueixen sent iguals que fa anys, patrons que se segueixen repetint i rols que cauen sobre la dona. El projecte pretén ser un reconeixement a totes elles, per les tasques que fan i que es carreguen a l’esquena. També pretén ser una manera d’obrir els ulls a la resta per tal de que es vegin totes aquestes tasques rutinàries i que molts de pics no es valorada perquè no és visible.

Les fotografies documenten diferents àmbits: Mares monoparentals, cures de gent major, maternitat en tots els aspectes previs, durant i posterior, la cura de les padrines als nets o la diversitat cultural. Són imatges capturades a les cases de la gent, que m’ha obert les portes de casa seva i m’ha deixat ser partícip de les seves rutines i dels seus moments més íntims.

El projecte està exposat al carrer per seguir amb la idea d’informar i perquè arribi a tothom, que faci pensar i valorar el que totes tenim a casa. Les imatges estan empaperades a diferents espais de Manacor i Porto Cristo per tal que se les pugui trobar la gent quan surt a caminar. La majoria són espais en desús amb l’objectiu de sortir una mica del centre i portar l’art a diferents punts del poble.

Aquest projecte ha estat possible gràcies al suport de l’Ajuntament de Manacor i, en especial, al departament d’Igualtat, que l’ha finançat i ha fet les gestions, entre elles obtenir els permisos dels propietaris de les façanes on s’exposen les fotografies.

Donar les gràcies a totes les persones que m’heu ajudat durant aquest procés que heu estat moltes. Sense la vostra ajuda i suport no hauría estat possible. Mil gràcies.

Mapa de l’exposició

Podreu trobar totes les fotografies del projecte en diferent carrers de Manacor i Porto Cristo. A continuació teniu el mapa amb els diferents emplaçaments.

Les històries

A continuació es presenten les fotografies del projecte. Cada una d’elles té una història diferent al darrere però totes amb un mateix fil conductor: Dones que cuiden.

Marga Llull i Berta Rosselló

Damiana Sureda a ca’n Clavet

Mare i infant de tres setmanes de vida

Catalina Jaume amb les seves filles Catalina, Neus i Mercè

Tractament d’estimulació

Nadó de set mesos. Aquesta imatge mostra el tractament d’estimulació per la fecundació in vitro al que la mare es va haver de sotmetre. Va arribar a fer el procés fins a tres vegades i durant el seu transcurs es va contagiar de Covid, fet que va provocar que, a més, s’hagués de prendre heparina.  Les xeringues que hi apareixen a la imatge són les que va necesitar per quedar finalment embarassada.

Maria Alcaraz

Na Maria és mare monoparental de dos bessons, na Martina i en Gerard. Aquesta imatge mostra la seva rutina dels dissabte al matí amb els seus infants, amb el  moment del bany, vestir-los o pentinar-los.

Estimulació ovàrica

Carmita

Carmita pateix una demència frontotemporal que li va ser diagnosticada fa dos anys. Arrel d’això, la seva autonomia s’ha vist minvada en els darrers mesos. Però, gràcies a na Marta, la seva cuidadora, el seu dia a dia s’ha tornat molt més fàcil i agradable.

Àngels i Nel

Margalida i el seu net

Na Margalida i el seu net durant les tasques de foravila, fent hortet, cuidant i donant menjar als animals. És gràcies a la padrina que ha aprés i que té els coneixements de la terra. Les hores que passa amb ella són al camp i des de ben petit coneix totes les tasques i a més gaudeix de fer-les.

Maria Bel, Noa i Martina

Na Maria Bel és mare de na Martina, de set anys, i de na Noa, de dos mesos. Na Maria Bel se sent molt acompanyada per la seva filla gran, ja que té un paper molt important i està molt pendent de les cures que necessita la seva germana petita, a qui ajuda en tot moment.

Preservació d’òvuls

Al·lota que als 35 anys d’edat va decidir fer preservació d’òvuls. A la primera consulta li varen comunicar que tenia baixa reserva ovàrica i per aquest motiu no esperaven obtenir gaires òvuls i en varen extreure tres. Va decidir fer una segona extracció i en va treure dos, i actualment està fent la seva tercera i darrera extracció per tal de tenir preservats un nombre major d’òvuls per si en un futur decideix ser mare.

Aquest procés no es fa per seguretat social i per tant la solució és fer-lo a través de centres privats. És per això que tenen gran cost econòmic, tant el tractament com els medicaments que t’has de subministrar.

Irene, mare de cinc infants

Mare i dos bessons

Mare monoparental de dos bessons durant el moment del berenar del dissabte dematí. La seva dificultat no recau només en la rutina del dia a dia sinó en donar resposta i suport a les necessitats específiques de suport que els seus dos fills presenten.

Gloria

Nancy mare, Nancy padrina i Antonni

Mercè i Melsion

Na Mercè està embarassada de set mesos i mig amb el seu primer fill Melsion de divuit mesos. El capvespre, durant el moment del berenar, és quan gaudeix del seu fill, ja que ella, actualment, segueix treballant i fent la mateixa vida d’abans.

Al·lota de 38 anys

Fa cinc anys que aquesta al.lota de 38 anys va començar a intentar quedar embarassada, de manera natural. Després de tres avortaments consecutius en només dos anys decideix optar pel tractament de fertilitat. Ho ha provat quatre vegades, amb desenllaç infructuós, i a l’actualitat està dubtant si continuar o no.

És un procés d’alts i baixos: de riure, d’il·lusió i d’esperança; de plorar de desesperació i d’esgotament; de sentir-se a vegades acompanyada i, en moltes d’altres, tota sola; de sentir-se forta i dèbil al mateix temps. Un procés on s´ha de trobar l’equilibri sense caure en l’obsessió, de decidir si compartir-ho, o no, i amb qui. D’aprendre a acceptar una possible vida sense fills a canvi de protecció cap a una mateixa i, que igualment, pot ser vàlida i plena.

Aquesta imatge representa la il·lusió i tot l´amor de pensar que ara ja sí, però que després acaba amb un nou avortament i torna a ser un no. El peluix és allò que a ella li queda i l’acompanya i de l’amor que ella ha tengut i té per els nadons que ha portat a la panxa i el seu sentiment de mare.

També representa la necessitat de trobar un equilibri quan es vol ser mare i no es pot, de trobar-ho dins una mateixa, dins la parella, dins el dia a dia i dins el món.

Ella ha decidit sortir en aquesta fotografia per donar una major visibilitat, normalitat, sensibilitat i acompanyament a aquestes situacions.

Rosario

Núria Sánchez i Míriam

Núria Sánchez (directora) i Miriam Valls (co-directora) treballen juntes a “Free soul” com a professores de dansa de diferents estils. Juntes fan una jornada laboral de vuit hores preparant i donant clases. Ara na Núria està embarassada i tot i seguir amb la seva feina compta més que mai amb l’ajuda de na Miriam, sobretot a l’hora de mostrar a les alumnes segons quins moviments, ja que es veu limitada per la panxa.

Una vegada hagi donat a llum es vol incorporar el més aviat possible a la seva feina per seguir amb el seu negoci. Al ser autònoma té la necessitat d’incorporar-se ràpid i vol  seguir amb el seu estudi oferint les classes i fent les competicions.

Mare i fill

Mare de 73 anys i fill de 40 viuen junts i comparteixen el seu dia a dia. Tenen una rutina molt marcada des del moment que s’aixequen fins que se’n van a dormir. La mare explica que el fet de tenir una rutina ajuda molt al seu fill a motivar-lo i a tenir ganes de fer coses noves. Comparteixen tots els moments del dia menys tres hores al matí que és quan el fill se’n va a treballar. La mare, a part de fer-se càrrec del seu fill i de totes les necessitats mèdiques que necessita, també és padrina (té cinc nets). Els sol preparar el dinar i cuida d’ells. No es dedica temps a ella mateixa des de fa més de vint anys però diu que és sent satisfeta ajudant i veient als infants: “Si els demés estan bé jo també”. Va deixar la feina per poder dedicar el seu temps al seu fill i són unes persones que estan molt unides i ho fan tot junts.

Carmen i Carme

Antònia, Ona i Clara

Martina, Úrsula i Llúcia

Na Martina és mare de dues nines i compagina la maternitat amb els seu passatemps. “Llum” és la marca de juguetes que ella i la seva parella, en Llorenç, iniciaren durant el confinament. L’origen va ser fer juguetes de fusta per la seva filla Úrsula, però aquesta idea va evolucionar i avui ja en fan per encàrrec. Actualment na Martina té una excedència per poder-se dedicar a les seves filles i també treballa al seu taller fent juguetes per a altres nins i nines. Fa tasques de fuster i ho fa pràcticament tot amb l’ajuda de les nines, que se les endú al taller i a totes bandes on necessita anar.

Cesària

Les cesàries són encara a dia d’avui un dels aspectes més desconeguts dels parts, també per les dones. És el cas d’aquesta dona, a qui van haver-ne de practicar una, d’urgència, ja que l’infant venia d’anques. Considera que va ser innecessària, ja que la falta de personal de l’hospital d’aquell moment, sumat a la por dels mateixos professionals i a la falta d’actualització van fer optessin per aquesta via. Tampoc no va ser una cesària humanitzada i el fet de no poder estar acompanyada d’algú estimat en aquell moment va fer que per ella fou una experiència que l’ha marcat. Tots aquests processos poden acabar en traumes difícils de superar per a una mare.

Mouna, Yasmin i Firdaws

Mare de 27 anys, divorciada i amb dues nines de vuit i de sis anys. Va arribar a Mallorca fa vuit anys i treballa com a cuidadora de gent  major a la residència de Manacor. També cuida ella sola les seves dues filles, ja que es troba sense ningú que la pugui ajudar. Cada dia intenta dedicar el màxim de temps a les seves filles, ja sigui  jugant o fent els deures. També els ensenya la seva llengua, l’àrab, per tal que les seves filles puguin comunicar-se en totes les llengües possibles. Comenta que quan es va separar es va sentir molt recolzada per la seva família, sobretot la seva mare, ja que la varen ajudar (en la distància) a fer les pases necessàries. També assegura que la religió no va ser un impediment per dur a terme aquest procés i que en general és la cultura i el lloc on has nascut el que pot posar traves a poder-te separar del teu marit amb més o menys llibertat.

Lactància

Aquesta fotografia intenta representar la relació entre una mare i la seva filla a través de la lactància. La mateixa mare assegura que “crea un vincle afectiu molt fort entre mare i filla. Si la mare és especial per un fill, la lactància encara ho fa més únic. És aliment, però també és cura, protecció, amor, tranquil·litat, pau, complicitat, refugi. Som ella i jo, i ningú més, perquè ningú més li pot donar això”. També admet que “al principi fa molt de mal i penses si realment això és donar pit. No és fàcil, s’inflen les mametes i fan mal. És sacrifici i dependència. Però compensa”.

Abric i coratge

Fotografia col·lectiva que representa la unió, la força i el coratge de dones de diferents generacions. En ella hi han participat les dones del projecte, però també moltes altres acompanyades dels seus infants, o la seves mares, o padrines, netes o nebodes, o les seves cuidadores. És una fotografia que ha intentat unir el positivisme i l’esperit del projecte.

Mare i filla